Vivim temps de reptes!
L'era de la informació ens ha permès evolucionar molt. Una gran oportunitat a l'abast de qualsevol persona! Però alhora, també ha posat una distància entre nosaltres.
Les pantalles estan substituint espais de trobada i interacció i, l'excés d'informació per alguns col·lectius, està essent certament complicada de gestionar. Ja es comencen a veure alguns resultats de la mancança d'eines a l'hora de regular aquesta informació que els arriba o que fan servir sobretot els i les joves.
Els mitjans de comunicació en van plens!
Més adolescents a les consultes de salut mental i més persones amb problemes d'autoestima. El mateix Dr Francisco Villar Cabeza ho explicava fa poquet aquí a Vic.
I és que la COMPARACIÓ, la COMPETICIÓ i l'AUTOEXIGÈNCIA són el pa de cada dia, sobretot entre els i les joves que busquen referents llunyans de la realitat.
Tres paraules que minven l'autoestima de qualsevol persona.
Existeix una desconnexió real de la presencialitat sobretot entre els i les adolescents!
És important trobar espais de reconnexió.
Com?
Aquí el cos juga un paper fonamental per entendre i entendre'ns.
Des d'on sinó, ens relacionem amb nosaltres i amb l'entorn?
Les interaccions respectuoses creen l'oportunitat de l'experiència i, per tant, d'aprenentatge. Necessitem de l'altra persona per aprendre. Ser conscients de nosaltres mateixos i mateixes des del cos ens farà més lliures!
Des del RESPECTE, la COMUNICACIÓ, l'ATENCIÓ i l'ESCOLTA.
El llenguatge del cos és emocional, de fet, està científicament demostrat que el cos expressa i respon a allò que encara no li hem donat significat conscient molt abans de fer-ho conscient. És a dir, el cos sap el que la ment encara no! D'això ja se n'encarrega el cervell emocional (límbic).
I sí, durant la comunicació, la major part és no verbal. Així doncs, per què no treballar des del cos la integritat i la globalitat de les persones?
Treballar des del COS és una bona eina per connectar-nos amb nosaltres i amb el nostre entorn. Com un "Baixar a la realitat", deixant apartada aquesta realitat paral·lela que suspèn l'aprenentatge que ens aporta la interacció directa entre persones.
No em refereixo al fet d'anul·lar la tecnologia, sinó a adaptar-nos intel·ligentment com a societat a la situació i posar-nos en primera persona per fer front al repte.
Aprofitem doncs l'oportunitat real de l'era digital i utilitzem-la com a font que suma. Fomentem la curiositat, l'aprenentatge des de l'experiència de la interacció presencial i directa, i situem-nos al present, vivint-nos des del respecte cap a nosaltres i cap a les altres persones.
(Rosa Garcia Maldonado, fundadora d'impulsavertical)
Comments